La familia Boronat

Article aparegut a la revista EL PROGRÉS. 

Enguany hem vist a l’arrancà com un dels nostres dolçainers, un Boronat, un “tissa”, ha deixat pas a un altre Boronat, un nebot. I aixó per un costat ens alegra, perque demostra que continua la tradició, pero per altra banda ens deixa un mal gust de boca pel que ha marcat Jaume a la nostra festa, a la nostra dolçaina. I no ens ha agradat com s’ha despedit a este membre de la gran familia Boronat, de la gran familia de dolçainers. Aquell dia, a l’arrancá, varem ser molts els que notavem que no estavem fent-ho bé amb Jaume “tissa”. Que ell es mereix algun tipus de reconeixement. Que l’Ajuntament no es pot quedar sense fer-li un homenatge. I no ens va agradar com van tractar a este dolçainer “il·lustre” de Callosa que ha passejat el seu nom per tot arreu. Des d’ací un recordatori a tota la família, però en especial a Jaume Boronat “tissa” per tot el que ha donat al poble de Callosa amb la seua dolçaina. I des d’ací també dir que d’ací a uns anys, quan tornem a governar, la institució Ajuntament, li farà l’homenatge que es mereix. Això sí que serà un GRAN EVENT. Mentrestant, voldriem recollir unes paraules de l’escrit de Pere Rostoll “La dolçaina: el so de la festa”:Callosa d’en Sarrià. Segon dissabte d’octubre. El rellotge de l’església és a punt per marcar l’una del migdia. La Plaça d’Espanya bull de festers i de públic esperant un senyal. El rellotge marca. L’una. És l’hora en punt i el senyal arriba. Els membres de la família Boronat, com des de fa anys, fan sonar les seues dolçaina i el tabalet I arranquen per traslladar la seua música, el so de la festa, per tots els carrers de la localitat. I la festa comença. (…) La família Boronat tornarà enguany, una volta més, a fer sonar les seues dolçaines, com sempre, per donar pas a l’inici de les festes. “Seguiré tocant la dolçaina mentre puga”, assegura Jaime. Tant de bo perque així, any rere any, els Boronat continuaran portant l’alegria no sols a moltes localitats de les nostres comarques sino que també seran els encarregats de marcar amb el so de la dolçaina l’inici de la festa a tot un poble, Callosa d’en Sarrià, el segon cap de setmana d’octubre.

 Adéu Jaume.

2 respostes a “La familia Boronat”

  1. El típico comentario del secretario del alcalde. No sabía yo que se trataba de una carrera a ver quien va delante. Y menos cuando se trata de palabras de valor para el “dolçainer callosí per excel.lència”. ¿Sabes qué significa Jaume Tissa para nuestro pueblo? Seguro que te han contado algo, pero amigo, tú que sabràs. Tampoco era consciente del control que lleváis de la web del PSOE. No es buena señal que los del PP estéis tan nerviosos…, aunque tenéis motivos para estar histéricos, preocupados. Au revoir, mon ami.

Els comentaris estan tancats.